L’exposició Veus de la Mediterrània mostra, per primera vegada, un estudi de la veu, un dels patrimonis immaterials més importants de la Humanitat, com a element de comunicació entre els pobles de la Mediterrània propera, la Mediterrània Occidental i ens convida a un passeig sorprenent per les mil i una veus de la Mediterrània.

Cada cultura té moltes veus i cada persona moltes maneres de dir, de parlar i de cantar. A les ribes i a les illes del Mediterrani occidental, hi ressonen una munió d’exemples vocals que construeixen cada situació, cada moment de quotidianitat o d’emoció compartida. Les fronteres expressives són ben difícils de precisar. Més enllà de les llengües i dels accents, parlar, cantar, xisclar o plorar, tot plegat conforma un arc continuat de coloracions sonores. La varietat sonora és notable però a cada indret, per molt lluny que sigui, retrobem el record de veus conegudes.

Les deu llengües parlades amb continuïtat territorial al Mediterrani proper –unes derivades del llatí i les altres de la família afroasiàtica– s’han intercanviat durant segles gestos i entonacions, fonemes i mots, mentre els cants manllevaven melodies i timbres.

El projecte, produït pel Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya), ha estat comissariat per un dels principals especialistes en la música d’arrel mediterrània, el Dr. Jaume Ayats i Abeyà i coordinat pel músic Joaquim Rabaseda.