| Bases tècniques per al correcte funcionament hidrològic de la plana del Baix Ter |
|
El Baix Ter és una zona de reconeguts valors ecològics, paisatgístics i econòmics vinculats a l’aigua que aporta el riu Ter. El cabal del Ter està, però, sotmès a una forta explotació per a usos humans. La major part del seu cabal es deriva cap al consum de l’àrea metropolitana de Barcelona. La conseqüència és que el cabal que circula pel riu en el tram baix i la distribució de l’aigua cap als recs i zones humides no responen al flux natural característic d’un sistema hídric vinculat a un riu mediterrani. La gestió de l’aigua al Baix Ter ha de tenir en compte tota la complexitat dels usos de l’aigua de la plana. Ha de garantir la recàrrega dels aqüífers, les necessitats d’aigua dels cultius de la zona i el flux d’aigua necessari per al correcte funcionament ecològic del tram final del riu i de tots els ecosistemes aquàtics que hi estan vinculats. En aquest text es recullen les bases tècniques per a un model de gestió hídrica del Baix Ter que consideri per igual totes aquestes premisses i que permeti compaginar l’ús de l’agua com a recurs, amb la conservació dels valors ecològics i paisatgístics dels espais relacionats amb el medi aquàtic. A continuació es resumeixen les principals conclusions de l’informe. El text complet es pot consultar a l’enllaç que trobareu al final del resum. Resum de propostes • Els cabals mínims que circulin pel riu Ter, recollits al PSCM, han de ser mesurats només en règim de cabal regular i no s’han de mesurar a partir de mitjanes anuals. El riu ha de conservar també un règim d’avingudes, amb cabals puntualment alts coincidint amb períodes de pluges intenses. • El cabal circulant per tota la xarxa (riu i recs) ha de ser superior durant l’hivern i inferior durant l’estiu, excepte en el cas que un rec determinat distribueixi aigua pel reg agrícola. • Les zones de recàrrega fluvial predominant dels aqüífers del Baix Ter es troben entre Verges i Colomers i en la cubeta de Celrà. Cal la màxima protecció en aquestes zones per garantir la recàrrega. • El rec de Sentmenat, en el seu tram final, desenvolupa un paper actiu en el control de la intrusió salina d’origen marí. Cal que els cabals que circulin pel rec permetin garantir aquesta funcionalitat hidrològica. • Els recs presents a la plana (no soterrats) es classifiquen en: recs històrics o principals, recs secundaris, recs de drenatge i branques de distribució. Tot el conjunt, a més del seu ús agrícola, té funcions ambientals, de connectors biològics, de dispersió d’espècies aquàtiques, d’escorrentia d’aigües plujanes, etcètera. Cal evitar la degradació, reducció o destrucció de cap massa d’aigua, malgrat que sigui d’origen artificial i hagi perdut la funció (generalment de distribució d’aigua de reg) per a la qual va ser construïda. • Existeixen encara efluents d’aigua residual no depurada que arriben a la xarxa de recs de la plana. És especialment important garantir que no s’aboquin aigües residuals no depurades en aquests recs. El caràcter estancat i d’inundació permanent d’aquests recs els fa especialment sensibles a la contaminació orgànica. • Els sistemes aquàtics del Baix Ter reben també importants aportacions de nutrients i contaminants per via difusa, provinents de l’escorrentia. Cal fomentar les experiències de bones pràctiques agrícoles, dirigides a l’optimització de l’ús d’adobs i a la reducció de riscos en l’aplicació de fitosanitaris. Calen també mesures per al control de la contaminació difusa d’origen urbà. • No és convenient abocar aigua regenerada allà on suposi un increment substancial del cabal circulant, com en sistemes naturals lenítics (o d’aigua estancada), o en sistemes lòtics (o d’aigua circulant) on l’aportació d’aigua regenerada suposi un canvi de cabal massa brusc. • En àrees amb risc d’inundació alt, cal dissenyar un sistema de drenatge, amb àrees de laminació d’aigua durant les avingudes, que prioritzi la retenció de l’aigua a les cotes topogràfiques més altes i alenteixi la velocitat a la que arriba l’aigua de pluja als sistemes aquàtics receptors. • La xarxa de recs està plena d’elements catalogats de patrimoni cultural i elementes d’interès paisatgístic. Cal garantir la seva conservació Taula resum dels cabals i volums circulants proposats a les diferents subconques dels Baix Ter:
|
