La exposición Veus de la Mediterrània nos muestra, por primera vez, un estudio de la voz, uno de los patrimonios inmateriales más importantes de la Humanidad, como elemento de comunicación entre los pueblos del Mediterráneo próximo, la Mediterránea Occidental y nos invita a dar un paseo sorprendente por las mil y una voz del Mediterráneo.

Cada cultura tiene muchas voces y cada persona muchas formas de hablar y de cantar. En las ribas y las islas del Mediterráneo occidental, hay muchos ejemplos vocales que construyen cada situación, cada momento de cotidianidad o de emoción compartida...

Les fronteres expressives són ben difícils de precisar. Més enllà de les llengües i dels accents, parlar, cantar, xisclar o plorar, tot plegat conforma un arc continuat de coloracions sonores. La varietat sonora és notable però a cada indret, per molt lluny que sigui, retrobem el record de veus conegudes.

Les deu llengües parlades amb continuïtat territorial al Mediterrani proper –unes derivades del llatí i les altres de la família afroasiàtica– s’han intercanviat durant segles gestos i entonacions, fonemes i mots, mentre els cants manllevaven melodies i timbres.

El projecte, produït pel Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, ha estat comissariat per un dels principals especialistes en la música d’arrel mediterrània, el Dr. Jaume Ayats i Abeyà i coordinat pel músic Joaquim Rabaseda.