Abril 2018
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
week 13 1
week 14 2 3 4 5 6 7 8
week 15 9 10 11 12 13 14 15
week 16 16 17 18 19 20 21 22
week 17 23 24 25 26 27 28 29
week 18 30

Vols estar al corrent de les activitats que fem?

* elements requerits
Exposició "Viladesau. El príncep de la tenora"
Postal1El Museu de la Mediterrània organitza l'exposició Viladesau. El príncep de la tenora, que s'inaugurarà dissabte 27 de gener a les 18 h, en el marc de la commemoració del centenari del naixement del músic i compositor.
 
Ricard Viladesau i Caner (Calonge 1918 - Barcelona 2005), que ha estat possiblement el músic més influent i popular en la història de la música de cobla de la segona meitat del segle XX. 

 
Activitats paral·leles

En motiu de l’exposició s’organitzen diverses activitats paral·leles per aprofundir en la figura de Ricard Viladesau i el seu llegat.

Dissabte 3 de febrer a les 18 h
Conversa sobre... Ricard Viladesau al Museu de la Mediterrània
Reunim deixebles, amics, companys d’en Sau per parlar d’ell.
Ens acompanyaran Josep Gispert, Josep Bastons, Eduard Font i Francesc Sanchez Carcasses.

Dissabte 10 de març a les 11 h
Jornada “El món de la tenora” al Museu de la Mediterrània
Presentem tres conferències al voltant de la tenora, l’instrument amb el qual Ricard Viladesau va excel·lir. Participaran Anna Costal, Jaume Vilà i Núria Bonet.

Dissabte 10 de març a les 19 h
Concert de la Cobla Sant Jordi “Viladesau. Sardanes i sardanes obligades” a l’Auditori Teatre Espai Ter
Més informació i compra d’entrades a www.espaiter.cat

Diumenge 8 d’abril a les 12 h
Visita guiada a l’exposició a càrrec de Jordi Molina, comissari de l’exposició.
Inscripcions a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la


Ricard Viladesau
 
Com a intèrpret de tenora va ser un cas prodigiós. Amb una formació totalment autodidacta i en un entorn poc propici, va assolir un nivell d'interpretació totalment desconegut fins aleshores. Durant tres dècades, formant part de la cobla orquestra Caravana (1943-1950) i posteriorment de La Principal de la Bisbal (1950-1970), Viladesau esdevindrà el sobirà indiscutible de la tenora, l'home de condicions úniques, capaç de traduir amb la màxima eloqüencia els passatges més compromesos i delicats del repertori sardanista.

Paral·lelament a la seva faceta d'instrumentista, inicià ben aviat el seu camí com a compositor. Va compondre havaneres, boleros, obres corals, pasdobles i alguna obra de format lliure per a cobla, però la sardana fou la seva gran passió. Des d'un profund coneixement de la cobla, les seves sardanes tenen una empremta característica, plena d'exhuberància i joia vital, i molt ràpidament van assolir l'acceptació del públic i el reconeixement de la crítica especialitzada. El díficil equilibri aconseguit en la seva música entre la qualitat d'escriptura i l'idoneÏtat pel ball, han fet que encara avui en dia sigui un dels compositors més programats.

En l'aspecte personal en "Sau" era conversador, temperamental, apassionat, sensible, molt inteligent i un pel irònic. Nascut a Calonge, posteriorment va viure a Palafrugell, Torroella de Montgrí, La Bisbal i els últims anys de la seva vida professional a Barcelona, tot mantenint la seva casa, ben a prop del mar, a Llafranc. Un empordanès de socarrel. Oriol Martorell va dir d'ell: "Ricard Viladesau ha estat sempre fidel a l'ambient de la seva terra natal i a tot el que ella representa”.

Després d'un periple per diverses cobles a l'edat adolescent i els posteriors anys de guerra i estada a l'exèrcit, Viladesau va desenvolupar la seva trajectòria professional en tres formacions històriques: les cobles orquestres Caravana (1943-1950) i Principal de la Bisbal (1950-1970), que acolliran les seves llegendàries interpretacions i enregistraments amb la tenora, i l'Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona (1970-1984).

El conegudíssim episodi en el que Pau Casals el batejà l'any 1952 com el "príncep" de la tenora, després d'escoltar-lo amb La Principal de la Bisbal, en un concert a Perpinyà, és potser el més rellevant dels molts reconeixements que va tenir en vida i que no va deixar d'acompanyar-lo per sempre més.
 

Les galetes (cookies) utilitzades serveixen per oferir-los un servei millor. Si accepta és que hi està d'acord. Més informació. Accepto