Tible

Fons instruments musicals

Nom de l’objecte: Tible

Descripció de l’objecte:

Instrument musical de la família dels aeròfons de doble canya. El tible presenta llengüeta doble i és un descendent de les antigues xeremies, el seu nom complet seria xeremia tible.

Juntament amb el flabiol i la cornamusa formaven l’anomenada “cobla de tres quartans”. Ara bé, l’instrument que utilitzaven en aquella època era de tipus bastant rústic, sovint l’anomenaven tarota i era força comparable amb la gralla.

Les millores aplicades per Andreu Toron, constructor i músic rossellonès, a la tenora més endavant van ser introduïdes al tible. La llargada total de l’instrument oscil·la entorn els 55 cm repartits en 5 peces: la inxa o canya, el tudell i les tres peces de fusta, generalment, de ginjoler. Entre aquestes últimes tres, la peça superior i central són les que contenen el sistema de claus, mentre que la campana porta quatre forats de ressonància que sempre resten oberts. L’instrument és afinat en fa, això significa que les seves notes sonen una quarta més alta de la notació escrita. La seva extensió és de dues octaves i mitja: des del la 2 fins al mi 5.

El tible i la tenora són considerats instruments de la mateixa família i llueixen semblants mecanismes, tot i això en la seva execució presenten notables diferències. Les mides del tub i dels forats no guarden relació, essent els de la tenora més grossos que els del tible. Això fa que el so del tible sigui més estrident. Dins la cobla hom pot considerar el tible com el segon protagonista, al costat de la tenora, i és molt característic el diàleg entre aquests dos instruments.

Aquest tible en qüestió és diferent dels tibles actuals. Per una banda, presenta unes claus més rectangulars que les actuals, hi ha més presència de metall i té menys claus que els tibles actuals. També presenta una característica rellevant, presenta el Re (sisè forat) tapat amb una clau. El seu propietari (anònim) va afegir unes anelles a la part superior de la peça per evitar que les esquerdes de la fusta anessin en augment. Una característica que porten els tibles en l’actualitat també hi és present, ens referim al mecanisme per col·locar el faristolet. Objecte molt útil per subjectar les partitures. El va construir el luthier bisbalenc Pere Pardo.

Fitxa tècnica:

Nom de l’objecte

Tible

Núm. Inventari

1248

Cronologia

Mitjans segle XX

Dimensions

56 x 7’5 cm

Material i tècnica

Metall, canya i fusta de ginjoler

Procedència

Museu del Montgrí i del Baix Ter

Classificació

Aeròfon

Data ingrés

2002

Font ingrés

Adquisició per l’exposició permanent del museu

Ubicació

Exposició permanent del museu