Pep Aymerich

Pep Aymerich (Sarrià de Ter, 1962) és un artista visual de formació pràcticament autodidacta. Comença de ben jove a treballar com a aprenent en una fusteria i, fins a l’actualitat, combina aquestes dos vessants: la d’artista visual i la de fuster. En aquest sentit, per Pep Aymerich pràctica artística i ofici són pràcticament indissociables: l’una beu i s’emmiralla en l’altra, i viceversa.

El domini acurat de la tècnica -fruit del treball i de l’ofici de fuster- el du a explorar les múltiples possibilitats del material i comença a experimentar en l’àmbit de l’escultura, així com en el de la instal·lació i la performance.

El seu treball, de fort caràcter introspectiu, es caracteritza per la recerca i interpretació del jo, però d’un jo en relació amb l’altre, la matèria i l’entorn. Tal com ell mateix afirma, en la seva pràctica hi són sempre presents tres aspectes: el pensament, el sentiment i el fer.

Probablement, l’acció o performance que millor assenyala aquesta conjunció entre l’ofici i la pràctica artística és La cadira, en la qual, al llarg de dues hores, l’artista es proposa construir una cadira de fusta a partir d’un tronc de pollancre o castanyer. En aquesta acció es conjuguen també moltes de les característiques de la pràctica artística de Pep Aymerich: el treball i el fer, la fragilitat poètica o la consciència plena d’un cos en acció.

Des de 1986 ha realitzat accions i performances a Girona, Barcelona, Madrid, Pontevedra, França i Londres i ha presentat diverses exposicions individuals en diversos espais i galeries de la ciutat de Girona i de la província, així com a Barcelona. D’altra banda, al llarg de la seva trajectòria, ha creat diferents escultures públiques per als municipis de Banyoles, Sarrià de Ter, Celrà i Seül (Corea del Sud). L’any 2006 va ser guanyador ex aequo de la Biennal d’Art de Girona amb la peça El dins per veure.