Naqqarât

Nom de l’objecte: Naqqarât

Descripció de l’objecte:

Instrument musical de la família dels membranòfons, percudit sobre una sola membrana, tant amb la mà com amb baquetes.

El naqqarât presenta la caixa de ressonància feta de ceràmica, i la tensió de la membrana, de cuir, s’aconsegueix mitjançant tendons entrellaçats al voltant de la peça ceràmica. La peça ceràmica correspon a dos tambors individuals: un de perfil més semiovoïdal i l’altre més semiel·lipsoïdal.

En el nostre exemplar, el cuir de la membrana és de pell de camell, i la part ceràmica presenta una decoració central de fons blanc amb una sanefa que recorre tot el perímetre, formada per línies blaves entrellaçades amb punts a l'interior. Aquesta sanefa es repeteix quatre vegades, separada per línies de color marró o verd que s’intercalen. La peça presenta un acabat de tipus esmaltat. Les dues peces ceràmiques presenten la mateixa decoració.

Aquest instrument continua essent present en la música religiosa i clàssica àrab. En èpoques més antigues formava part de la música cerimonial cortesana dels imperis islàmics.

La tècnica per fer sonar aquest instrument consisteix en l’ús de dos pals curts de fusta, anomenats damka, amb els extrems lleugerament doblegats cap amunt. El tambor més gran, de so més baix i greu, s’anomena nar (mascle), mentre que el més petit, de so més alt i agut, s’anomena bcats (femella). Aquestes denominacions fan referència als seus orígens en la música iraniana d’època islàmica. Si ens acostem al territori del Magrib, trobem que aquests tambors es tocaven amb les mans o els dits, o bé amb pals curts.

Fitxa tècnica: