Launeddas

Nom de l’objecte: Launeddas

Descripció de l’objecte:

Instrument musical de la família dels aeròfons, considerat un instrument de triple canya. El nom launeddas prové del sard, fent referència a les canyes que creixen a les ribes dels rius i zones d'aigua dolça. Aquest instrument es compon de tres tubs o canyes de llengüeta simple i té una sonoritat polifònica. Per tocar-lo, es fa servir la tècnica de respiració circular, en què l'intèrpret emmagatzema aire a la boca i el bufa al mateix temps que respira aire pel nas, i això permet continuar exhalant aire des dels pulmons de manera continuada.

La primera canya, la més llarga, és coneguda com a bassiu o tumbu i és desproveïda de forats, emetent una única nota greu i constant. La segona canya, anomenada mancosa manna, té la funció d'acompanyar la primera i forma el que es coneix com a croba. Aquestes dues canyes solen estar unides en una sola peça. La tercera canya, coneguda com a mancosedda, és independent de les dues anteriors i es dedica a produir les notes melòdiques. A les dues darreres canyes se'ls tallen entre quatre i cinc forats a distàncies prèviament establertes, i en algunes ocasions es fa un cinquè forat a la part terminal de les canyes per a rituals místiques. Totes les canyes disposen d'una llengüeta simple que es col·loca a l'interior de la boca.

El launeddas és un instrument característic de Sardenya, associat tradicionalment al món pastoril. S'utilitza en festes diverses, tant laiques com religioses, i forma part de les manifestacions culturals més arrelades de la regió.

Fitxa tècnica: