Contrabaix català
Fons instruments musicals
Nom de l’objecte: Contrabaix català
Descripció de l’objecte:
Instrument musical de la família dels cordòfons de corda fregada. Durant el segle XIX, diversos lutiers de Catalunya van construir contrabaixos amb una característica forma de pera, que amb el temps van arribar a ser coneguts com a “contrabaix català”. Aquest tipus de contrabaix també és conegut popularment com a “verra” i forma part dels instruments tradicionals de la cobla.
El que més distingeix el contrabaix català dels contrabaixos més habituals és la forma de la caixa de ressonància. Mentre que aquests presenten una silueta marcada per dues corbes que recorden la forma d’un vuit, el contrabaix català té unes línies més arrodonides i contínues, amb la part inferior més ampla i l’estructura més estreta cap al mànec, configurant la característica forma de pera. Una altra de les seves particularitats és que presenta tres cordes de tripa, en lloc de les quatre o cinc habituals dels contrabaixos de l’orquestra simfònica. Aquesta configuració permet una vibració més lliure de les cordes i contribueix a produir un so potent i percussiu, especialment adequat per a la interpretació en espais oberts.
La fusta té un paper fonamental en la seva construcció i varia segons l’època, el constructor i la disponibilitat de materials. Tradicionalment, s’han utilitzat fustes com l’avet, l’auró, el castanyer, la noguera o el pollancre, escollides segons les característiques i la funció de cada part de l’instrument.
El nom de “verra” és una denominació popular del contrabaix de la cobla. El Diccionari Català-Valencià-Balear recull la forma “verra” amb el significat de contrabaix, especialment documentada a l’Empordà, la Garrotxa i el Penedès, i la relaciona amb el mot “verro”. D’aquest nom també se’n deriva l’expressió popular entre els músics “músics i verra, tots per terra”, una dita humorística relacionada amb les grans dimensions i el pes de l’instrument.
El nostre exemplar és un clar exemple de la tradicional verra de cobla i conserva les diferents parts que conformen aquest tipus de contrabaix: la caixa de ressonància, el mànec, el batedor, el pont, el cordal i les tres cordes. En conjunt, aquests elements permeten apreciar la singularitat constructiva d’un instrument estretament vinculat a la tradició musical catalana.
Fitxa tècnica:
|
Nom de l’objecte |
Contrabaix català |
|
Núm. Inventari |
1252 |
|
Cronologia |
Últim quart del segle XX |
|
Dimensions |
183 x 63,5 x 38 cm |
|
Material i tècnica |
Fusta i budells |
|
Procedència |
Museu del Montgrí i del Baix Ter |
|
Context d’ús |
Instruments musicals |
|
Data ingrés |
2002 |
|
Font ingrés |
Adquisició per l’exposició permanent del museu |
|
Ubicació |
Exposició permanent del museu |
