Les vaques de llet, una activitat que ens deixa.
22.11.2016
Introducció de la exposició
Al finals del segle XIX comença a augmentar la demanda de llet líquida per al consum. La concepció social de la llet canvia i passa de ser un producte terapèutic a ser considerada un aliment de primera necessitat. Ho afavoreix decisivament el discurs a favor del consum de llet de metges i nutricionistes.
El creixement constant de Barcelona a principi del segle XX i l’augment del consum de llet, va provocar una demanda que calia satisfer. Les comarques més ramaderes, com l’Empordà, que s’havien dedicat a la cria de bestiar per a carn i treball, comencen a substituir les vaques del país per vaques de races lleteres i se n’importen massivament de Suïssa i Holanda.
Calia abastir la ciutat de llet líquida i les vaqueries urbanes de vaques lleteres. Aquesta serà una funció de la nostra pagesia al primer terç del segle XX. Però tot i els esforços pedagògics de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) per fomentar l’agricultura i la ramaderia amb cursos, conferències i concursos de bestiar arreu de Catalunya, la producció lletera a l’Empordà no es va acabar d’orientar correctament pel que fa al maneig i alimentació del bestiar i no es van consolidar aprofitaments industrials per donar sortida a la producció de llet.
Els anys cinquanta marquen un segon impuls a la producció lletera amb el creixement de la demanda de llet i productes lactis. La millora en les tècniques de conservació i transport de la llet , un bon suport tècnic i veterinari i les millores de les granges en les instal·lacions, la cria, l’alimentació i el benestar dels animals, aporten prosperitat a la nostra pagesia.
I fins avui, on les alternatives laborals, la globalització i els baixos preus han portat el sector lleter a gairebé la seva extinció al Baix Ter.
Al finals del segle XIX comença a augmentar la demanda de llet líquida per al consum. La concepció social de la llet canvia i passa de ser un producte terapèutic a ser considerada un aliment de primera necessitat. Ho afavoreix decisivament el discurs a favor del consum de llet de metges i nutricionistes.
El creixement constant de Barcelona a principi del segle XX i l’augment del consum de llet, va provocar una demanda que calia satisfer. Les comarques més ramaderes, com l’Empordà, que s’havien dedicat a la cria de bestiar per a carn i treball, comencen a substituir les vaques del país per vaques de races lleteres i se n’importen massivament de Suïssa i Holanda.
Calia abastir la ciutat de llet líquida i les vaqueries urbanes de vaques lleteres. Aquesta serà una funció de la nostra pagesia al primer terç del segle XX. Però tot i els esforços pedagògics de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) per fomentar l’agricultura i la ramaderia amb cursos, conferències i concursos de bestiar arreu de Catalunya, la producció lletera a l’Empordà no es va acabar d’orientar correctament pel que fa al maneig i alimentació del bestiar i no es van consolidar aprofitaments industrials per donar sortida a la producció de llet.
Els anys cinquanta marquen un segon impuls a la producció lletera amb el creixement de la demanda de llet i productes lactis. La millora en les tècniques de conservació i transport de la llet , un bon suport tècnic i veterinari i les millores de les granges en les instal·lacions, la cria, l’alimentació i el benestar dels animals, aporten prosperitat a la nostra pagesia.
I fins avui, on les alternatives laborals, la globalització i els baixos preus han portat el sector lleter a gairebé la seva extinció al Baix Ter.
