Les Beques Joan Torró i Cabratosa continuen apostant pel territori
14.06.2012
Més informació del treballs guanyadors.
Ciències Socials
La pesca a la mar de Torroella de Montgrí i l’Estartit a l’Edat moderna (1550-1840)
de Marcel Pujol Hamelink.
La prohibició cristiana de menjar carn durant una tercera part de l'any fou una de les raons que impulsà l'activitat pesquera durant l'Edat Mitjana, convertint-se en una important activitat econòmica pròpia de les comunitats litorals. La pesca comportà la creació d'una comunitat de pescadors i altres oficis relacionats (mestres d'aixa, calafats, boters...) en un nou veïnat de Torroella: l'Estartit. L'activitat de la pesca ha evolucionat tecnològicament amb la invenció de nous arts de pesca, cada cop més rendibles (bolig i xàvega, encesa, tonaira, sardinal, bou...), que es reflexa clarament a la costa catalana, i en particular també a l'Estartit, amb els conflictes que comporta entre vells pescadors i els que usen els nous arts, o conflictes entre diferents comunitats de pescadors, com per exemple per la cala de Montgó. És un estudi del període final del règim senyorial a la costa de Torroella i l'Estartit, un veïnat amb un marcat caràcter diferencial.
Ciències Naturals
Avaluació de l’estat de les poblacions de peixos en els estuaris del Ter i Daró
de Gerard Carmona Catot i Enric Aparicio Manau.
Els estuaris i les parts més baixes dels rius són àrees de transició biològicament molt productives, que acullen unes comunitats úniques de plantes i animals especialment adaptades per a la vida al costat del mar. La plana del baix Ter, amb els rius Ter i Daró, forma un sistema d’espais humits amb una alta diversitat d’hàbitats que donen suport a un extens número d’espècies i de formes de vida tant animal com vegetal.
Tot i la importància des del punt de vista ictiològic de les parts més baixes dels rius Ter i Daró, la informació existent sobre la composició i abundància de les comunitats de peixos, la presència d’espècies migradores i de llocs de fresa o cria és escassa i poc actualitzada. Aquest treball que presentem busca respondre a algunes d’aquestes preguntes i aprofundir en el coneixement de la composició i distribució d’aquestes comunitats piscícoles, així com la seva variació poblacional al llarg de l’any. Així també, es clarificarà la distribució de noves espècies invasores, i també els patrons d’entrada de les espècies marines que utilitzen en algun moment del seu cicle biològic els estuaris del rius Ter i Daró. Les respostes a aquestes preguntes són el primer pas per establir mesures de gestió i conservació, i així incrementar la qualitat dels ecosistemes aquàtics de la plana del baix Ter.
Ciències Socials
La pesca a la mar de Torroella de Montgrí i l’Estartit a l’Edat moderna (1550-1840)
de Marcel Pujol Hamelink.
La prohibició cristiana de menjar carn durant una tercera part de l'any fou una de les raons que impulsà l'activitat pesquera durant l'Edat Mitjana, convertint-se en una important activitat econòmica pròpia de les comunitats litorals. La pesca comportà la creació d'una comunitat de pescadors i altres oficis relacionats (mestres d'aixa, calafats, boters...) en un nou veïnat de Torroella: l'Estartit. L'activitat de la pesca ha evolucionat tecnològicament amb la invenció de nous arts de pesca, cada cop més rendibles (bolig i xàvega, encesa, tonaira, sardinal, bou...), que es reflexa clarament a la costa catalana, i en particular també a l'Estartit, amb els conflictes que comporta entre vells pescadors i els que usen els nous arts, o conflictes entre diferents comunitats de pescadors, com per exemple per la cala de Montgó. És un estudi del període final del règim senyorial a la costa de Torroella i l'Estartit, un veïnat amb un marcat caràcter diferencial.
Ciències Naturals
Avaluació de l’estat de les poblacions de peixos en els estuaris del Ter i Daró
de Gerard Carmona Catot i Enric Aparicio Manau.
Els estuaris i les parts més baixes dels rius són àrees de transició biològicament molt productives, que acullen unes comunitats úniques de plantes i animals especialment adaptades per a la vida al costat del mar. La plana del baix Ter, amb els rius Ter i Daró, forma un sistema d’espais humits amb una alta diversitat d’hàbitats que donen suport a un extens número d’espècies i de formes de vida tant animal com vegetal.
Tot i la importància des del punt de vista ictiològic de les parts més baixes dels rius Ter i Daró, la informació existent sobre la composició i abundància de les comunitats de peixos, la presència d’espècies migradores i de llocs de fresa o cria és escassa i poc actualitzada. Aquest treball que presentem busca respondre a algunes d’aquestes preguntes i aprofundir en el coneixement de la composició i distribució d’aquestes comunitats piscícoles, així com la seva variació poblacional al llarg de l’any. Així també, es clarificarà la distribució de noves espècies invasores, i també els patrons d’entrada de les espècies marines que utilitzen en algun moment del seu cicle biològic els estuaris del rius Ter i Daró. Les respostes a aquestes preguntes són el primer pas per establir mesures de gestió i conservació, i així incrementar la qualitat dels ecosistemes aquàtics de la plana del baix Ter.
