VI Jornada Ernest Lluch - Crrences, Religions i Esfera Pública: una reflexió per al segle XXI

Com a resposta i consideració al pluralisme religiós existent a la Europa d’avui, sovint s’apel•la a la separació Església i Estat com un principi justificatiu que permet tractar de manera igual a totes les comunitats religioses, per tal de garantir la llibertat de consciència i de religió. En aquest sentit neix la consideració que la legitimació política de l’Estat s’ha d’ajustar a fonaments no religiosos sorgits de la pràctica constituent de la ciutadania. Tanmateix, hi ha qui considera que el caràcter secular de l’Estat, tot i ser una condició necessària, no és suficient per tal de garantir aquesta llibertat religiosa, ja que no n’hi ha prou amb què l’autoritat estatal reconegui la pluralitat, sinó que cal que vetlli per ella. I allunyats d’aquestes posicions hi trobem les tesis laïcistes, que també han revifat en aquest context actual i que han gaudit de cert ressò mediàtic.

Així, el proper dissabte 3 d’Octubre, al Museu de la Mediterrània es debatrà a l’entorn d’aquestes qüestions i s’intentarà respondre a una doble pregunta: què poden demanar les religions a un estat democràtic? I què ha de demanar i permetre l’estat democràtic a les religions? Amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre el paper, incidència i abast de les religions i les creences en la societat d’avui en el marc dels estats de dret i democràtics, Religió i esfera pública: una reflexió per al segle XXI, és el tema que centrarà l’interès de la VI Jornada Ernest Lluch de Torroella de Montgrí, que organitzen el Museu de la Mediterrània i la Fundació Ernest Lluch.