Torroella de Montgrí

Torroella de Montgrí - Plaça de la Vila
Torroella de Montgrí - Plaça de la Vila

El municipi de Torroella de Montgrí-l'Estartit està situat al nord-est de la comarca del Baix Empordà. La muntanya del Montgrí o del Castell, el Montplà, la muntanya Gran i la Torre Moratxa i la Roca Maura, ja a l'Estartit, formen el perfil de l'horitzó característic del municipi enmig de la plana empordanesa.

Torroella de Montgrí és un municipi amb un bagatge històric molt important. Al vessant sud de la muntanya del Montgrí hi trobem el cau del Duc de Torroella, una cova natural que va ser ocupada a la prehistòria, ara fa uns 300.000 anys, durant el paleolític inferior. La plana va ser habitada més tard, ja al neolític on se situa el primer poblat estable trobat a l'Empordà, del període del bronze final. Els ibers també van deixar petjada: mas Solei -on vivia una comunitat que tenia contactes amb els pobles colonials de la Mediterrània-, torre Gran , la Fonollera , vinya d'en Xarlan , mas Pedrola ... L'arribada dels romans va suposar un canvi important: grups de colons italians són atrets per les condicions del territori i porten el seu modus vivendi , que porta a l'eclipsi de la cultura ibèrica. És el moment en què apareixen les grans vil·les.

L'alta edat mitjana veu el naixement de la majoria dels pobles que avui trobem en aquest territori. Torroella - villa Torocella - apareix per primer cop citada en un document de l'any 888, en una disputa de terres entre el bisbe de Girona i un propietari anomenat Adisclus. Al darrer terç del segle, el 1272, Torroella passa a mans de la corona i es converteix en vila reial.

D'aquell període és també el castell del Montgrí , fruit de les disputes entre la corona i el comtat d'Empúries. Havia de ser una fortalesa de guaita, però mai es va acabar de construir. 

Aquella etapa d'esplendor es veu tallada de sobte amb l'arribada de la Pesta Negra (1348), que va assolar bona part d'Europa. Al final del segle XIV es documenta la fundació de l' ermita de Santa Caterina i del convent dels Agustins.

Als darrers decennis del segle XVI, la vila es comença a despertar de nou. Aquesta nova vitalitat es veu reflectida en l'edificació dels diferents casals que avui podem admirar caminant pels carrers del nucli antic: casa de la Vila , Hospital de Pobres , casa Pastors , palau Solterra , casa Hospital , casa Tor-Begur , casa Metge , casa Bataller , casa Seguer ...

Al segle XVIII apareix documentat l'Estartit (el 1757 s'hi esmenten una vintena de cases), amb la pesca i l'agricultura com a activitats primordials. Així mateix, al llarg d'aquest segle augmenta significativament el nombre de masos construïts, ja que la plana és plenament humanitzada.

En els darrers dos-cents anys s'observa l'evolució fins a arribar als nostres dies. A Torroella, l'enderrocament de bona part de les muralles i l'expansió urbanística entorn del nucli antic. A l'Estartit, el creixement a causa de l'activitat econòmica del turisme. I per tot el terme, l'aparició d'una colla d'urbanitzacions que han transformat significativament aquest territori.