«La gènesi del fer» de Pep Aymerich

Pep Aymerich (Sarrià de Ter, 1962) és l’artista que obre el cicle expositiu Desplaçaments. Ressonàncies contemporànies d’enguany.

Amb el projecte «La gènesi del fer», l'artista proposa una reflexió al voltant de l’acció transformadora de les eines en l’evolució humana. Prenent com a punt de partida el Pic del Montgrí, una de les peces més emblemàtiques del fons del Museu de la Mediterrània, l’artista proposa una aproximació als orígens del fer, recreant l’inici de l’especificitat humana, l’Homo Faber, a través de diversos gestos.

Aquesta aproximació queda cristal·litzada en l’exposició a través d’una videoinstal·lació que recrea el gest de colpejar un còdol, acompanyada d’una sèrie de peces escultòriques i d’una instal·lació conformada per un conjunt d’eines de picapedrer de la col·lecció privada d’Àngel Canyigueral. Totes elles, però, no deixen de ser millores específiques del Pic del Montgrí i, com diu Juhani Pallasmaa al llibre La mano que piensa, les eines son extensions de la mà humana que n'alteren les seves possibilitats i capacitats naturals.

En definitiva, La gènesi del fer és una mostra de l'activitat humana des del vessant més físic i material en contraposició al conceptual, més en alça en temps de multipantalles.

Pep Aymerich (Sarrià de Ter, 1962) és un artista visual de formació pràcticament autodidacta. Comença de ben jove a treballar com a aprenent en una fusteria i, fins a l’actualitat, combina aquestes dos vessants: la d’artista visual i la de fuster. En aquest sentit, per Pep Aymerich pràctica artística i ofici són pràcticament indissociables: l’una beu i s’emmiralla en l’altra, i viceversa.

El domini acurat de la tècnica -fruit del treball i de l’ofici de fuster- el du a explorar les múltiples possibilitats del material i comença a experimentar en l’àmbit de l’escultura, així com en el de la instal·lació i la performance.

El seu treball, de fort caràcter introspectiu, es caracteritza per la recerca i interpretació del jo, però d’un jo en relació amb l’altre, la matèria i l’entorn. Tal com ell mateix afirma, en la seva pràctica hi són sempre presents tres aspectes: el pensament, el sentiment i el fer.

Probablement, l’acció o performance que millor assenyala aquesta conjunció entre l’ofici i la pràctica artística és La cadira, en la qual, al llarg de dues hores, l’artista es proposa construir una cadira de fusta a partir d’un tronc de pollancre o castanyer. En aquesta acció es conjuguen també moltes de les característiques de la pràctica artística de Pep Aymerich: el treball i el fer, la fragilitat poètica o la consciència plena d’un cos en acció.

Des de 1986 ha realitzat accions i performances a Girona, Barcelona, Madrid, Pontevedra, França i Londres i ha presentat diverses exposicions individuals en diversos espais i galeries de la ciutat de Girona i de la província, així com a Barcelona. D’altra banda, al llarg de la seva trajectòria, ha creat diferents escultures públiques per als municipis de Banyoles, Sarrià de Ter, Celrà i Seül (Corea del Sud). L’any 2006 va ser guanyador ex aequo de la Biennal d’Art de Girona amb la peça El dins per veure.

Cicle Desplaçaments. Ressonàncies contemporànies

La proposta La gènesi del fer de Pep Aymerich dona continuïtat al cicle d’exposicions de l’Espai Montgrí Desplaçaments. Ressonàncies contemporànies, iniciat l’any 2020 de la mà de l’artista Marta Negre. El cicle aposta pel desplegament d’un seguit de propostes de producció pròpia que centren l’atenció en l’especificitat del mateix museu i que parteixen o posen en joc part dels seus fons i del seu arxiu documental.

El projecte, a cura de la cooperativa Cultural Rizoma, neix amb la voluntat d’establir una certa continuïtat argumental entre l’objecte d’estudi del museu i la sala dedicada a la difusió de les pràctiques artístiques contemporànies, teixint uns vincles més estables i activant un joc de ressonàncies entre ambdós espais.

Després d’aquestes dues primeres experiències, l’artista encarregada de desplegar la seva proposta serà Irena Visa (Banyoles, 1985), que exposarà el resultat de la seva investigació al mateix Espai Montgrí del 9 de juliol al 13 de setembre de 2021.