“Amb un tros d’acordió”, d'Irene Augé

Avui ha tornat i el podem sentir als escenaris, hi posem micròfons, l’aprenem a les escoles, ens el comprem per estrenar… Però, com era quan es sentia als camps, menjadors i eres de les masies? Com va ser la pràctica de l’acordió diatònic abans de caure en desús per unes dècades? Amb un tros d’acordió ens hi apropa a través dels relats i cançons dels vells acordionistes i balladors de la Vall de Lord. No serem en aquell menjador ni en aquella era, però el trosset que en puguem conèixer serà sincer i honest. Un trosset que els habitants de la vall han anat a buscar al calaix dels records amb enyor i ganes de fer-nos-en partícips. 

Tal com diu un dels protagonistes: “L’afició fa fer moltes coses”. La Irene va començar a imaginar el documental des de la il·lusió, després de recollir diverses melodies i experiències fent treball de camp sota el paraigües de la musicologia i l’antropologia. Amb això, vol subratllar que la pràctica musical s’emmarca en una manera de veure el món determinada. La presència del diatònic a la Vall de Lord s’explica amb les seves melodies i els vells acordions, però també amb les relacions veïnals i l'organització del dia laboral, entre molts d’altres aspectes. 

“Amb un tros d’acordió” vol mostrar una manera de viure la música deslligada de l’academicisme, la professionalitat i l’excepcionalitat. Una forma que, per la seva popularitat i quotidianitat, avui tan sols podríem comparar amb les cantades de cançons infantils, les nadales i poca cosa més. Un clam a l’apropament de la música a totes les persones.

Després del passi del documental, podrem gaudir d'un concert a càrrec de l’acordionista Irene Augé i el violinista Marc Xarau, basat en les peces recollides al documental. Un recital farcit de cançons que coneixereu i, també, de peces a dia d’avui inèdites que havien tocat els acordionistes de la Vall de Lord.