"El gran Ter" de Joan Carles Roca Sans

L’exposició que presenta el Museu de la Mediterrània ressegueix cinquanta anys de transformacions del territori vistos a través de la mirada de Joan-Carles Roca Sans. El conjunt de l’obra desplegada configura una autèntica epifania dels sentits, capaç de rescatar el temps passat gràcies al poder evocatiu de la pintura.

La mostra s’articula en tres grans àmbits que permeten seguir l’evolució artística i conceptual de l’autor, així com els canvis del paisatge que l’ha acompanyat.

La primera part, El Paradís perdut, recupera pintures dels anys setanta i vuitanta, una autèntica edat d’or del Baix Empordà, que situen el visitant en el context inicial de la seva obra. Aquest recorregut fa un salt temporal amb la incorporació de tres pintures de la sèrie Miralls d’aigua, realitzades després de la gran inundació de 1994. És en aquest moment quan el pintor comprèn que l’ordre només pot assolir-se si s’accepta el moviment, l’efímer, el gran caos regenerador que la pluja arrossega.

La segona part, Sèries del Gran Ter, reuneix paisatges de gran format realitzats els anys 2013, 2014 i 2015, pintats exclusivament a les lleres del riu Ter i integrats en les col·leccions del Projecte Ermóupoli. En aquestes obres, l’aigua ja no és mai la mateixa, ni la tela pot actuar com un mirall immutable: tot esdevé canvi, flux i transformació.

La tercera part, A tota línia, se centra en l’obra més recent de Roca Sans. Aquí, el pintor travessa deliberadament la frontera entre figuració i abstracció com a eina per fixar —i alhora rescatar— el temps, activant els mecanismes de la imaginació i de la memòria.