Església de Sant Julià de Boada

Resum descriptiu

Sant Julià de Boada és una església d’una sola nau capçada per un absis trapezoïdal que se situa a la plana, prop de la carretera de la Bisbal a Pals. La nau de dues crugies i l'absis tenen l'eix desplaçat vers la dreta, una irregularitat que també es percep a l'exterior. Al mur de migdia, uns carreus escairats a la part superior accentuen l'angle que formen les dues crugies separades per un arc toral de ferradura amb els muntants reculats respecte a l'arrencada de l'arc. L'arc triomfal, també de ferradura, presenta uns relleus decoratius a les impostes. A la volta de canó, una mica ultrapassada, s'endevina l'empremta del cindri. Al tram occidental del mur de migdia hi ha la porta d'accés, que la restauració va retornar a la forma que inicialment devia tenir, d'arc de ferradura.

El sòl conserva un enllosat antic de peces rectangulars de pedra sorrenca, que presenten diferents nivells. Un campanar d'espadanya capçat s'alça sobre l'arc triomfal. Tot l'aparell de construcció és de pedra arenosa sense treballar, disposada irregularment tret d'alguns carreus grans, més regulars, esparsos. A banda i banda, sota la coberta, a la crugia més propera a l'absis hi ha sengles filades de lloses inclinades. Al presbiteri i en alguns punts de la nau hi ha restes de pintures romàniques, part de les quals van ser traslladades al Museu d'Art de Girona.

Breu història de l'edifici i valor arquitectònic

L’església de Sant Julià de Boada, amb una cronologia d’entorn els segles IX i X, constitueix un dels exemplars més notables i ben conservats del preromànic català.

La datació de l’església de Sant Julià de Boada és problemàtica. Tot i que alguns autors l'han considerada una església mossàrab, els darrers estudis assenyalen importants diferències tant en la concepció de l'espai com en la tipologia constructiva respecte a les esglésies d'aquest estil. Per aquest motiu, l’església s’ha de  considerar un exemplar incardinat en la tradició clàssica post-visigòtica. Segons aquest plantejament, l’església de Sant Julià data d’entre els segles IX i X.

Documentada des del 994, sembla que correspon a l'"Eclesiam de Boada", que Ramon Berenguer III deixà en un testament el 1131 a la canònica de Girona, i a l'alou que, segons una butlla papal del 1103, el monestir de Sant Feliu de Guíxols posseïa a "Iofredi" de Boada.

L'església va perdre la condició de parròquia l'any 1734, quan ja es trobava en força mal estat. Desamortitzada l'any 1835, es va convertir en estable i celler. L’any 1931 va ser declarada monument històrico-artístic (ara Bé Cultural d’Interès Nacional) i l’any 1958 va ser adquirida per la Diputació de Girona, la qual la va reobrir al públic, després de consolidar-la i reformar-la, l’any 1982.

 

  • L’església no disposa d’un horari d’obertura al públic.
  •  
  • L’accés és gratuït.
  •  
  • L’accés no ha estat adaptat a persones amb mobilitat reduïda.

 

Bibliografia:

www.palau-sator.cat

www.poblesdecatalunya.cat

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca

 

Activitats relacionades: