Església de Sant Esteve de Marenyà

Resum descriptiu

L’església de Sant Esteve és un notable edifici d’època romànica. El monument que avui es pot apreciar correspon a diferents fases constructives. A grans trets, es pot dir que la major part de l’estructura conservada —murs laterals de la nau i l’absis construït amb petits carreus mal escairats— pertany al Romànic II (segles X-XII). Segurament també són d’aquest període l’arc triomfal i la volta de l’absis decorada amb pintures murals. A l’exterior de la capçalera es conserva la decoració llombarda així com una petita porta lateral a migdia de la nau.

La façana oest fou renovada en un període més avançat, cosa que es dedueix per la portalada d’arcs en degradació típica del Romànic III (segles XII-XIII). També és d’aquest període l’aparell de carreus ben escairats i allisats que trobem a la meitat inferior del frontis. En aquest període o una mica més tard fou renovada una part de la volta. En el mur lateral de migdia hi ha una làpida gòtica datada del 1320.

Breu història de l'edifici i valor patrimonial

La fortificació de l’edifici es va dur a terme als segles XV-XVI, quan, sobre el temple romànic, es va alçar un mur (que dobla l’altura de l’edifici original), amb dues filades d’espitlleres i un sol rest de sageteres i obertures rectangulars en la part superior. Posteriorment, s’hi adossaren dos contraforts. El ràfec de la teulada actual està decorat amb triangles vermells sobre blanc. La pila beneitera, del segle XVI, tenia quatre testes en relleu de les quals se’n conserven tres.

A l’església de Sant Esteve destaquen les pintures murals romàniques que van ser recuperades en una campanya de treball de 9 mesos, en què també es van rehabilitar diferents parts de l’edifici, i que es va donar per acabada l’abril de 2012. Es van recuperar 6 m2 de pintures, que relaten la lapidació de Sant Esteve i la crucifixió de Crist i que han estat atorgades al cercle del mestre d’Osormort i datades entre finals del segle XI-primer terç del segle XII. També es va enderrocar una sagristia adossada dels segles XVII-XVIII.

• L’església no disposa d’un horari d’obertura al públic.
•  
• L’edifici no ha estat habilitat per a la seva accessibilitat i hi ha esglaons i espais estrets que dificulten la mobilitat.

Bibliografia:

www.latallada.cat

www.poblesdecatalunya.cat

http://invarquit.cultura.gencat.cat/

Aspre i Pla (revista municipal)