Espais
CESSIÓ D'ESPAIS
El Museu de la Mediterrània, ofereix un servei públic de lloguer dels seus espais, proposa la possibilitat de gaudir d’un toc de distinció en unes instal·lacions eficaces. Sens dubte una garantia d'èxit per a les necessitats de comunicació pública.
Són espais diàfans, còmodes i funcionals, equipats per satisfer tot tipus de necessitats per desenvolupar tan actes privats com per fer altres tipus d’actes. La singularitat de cada un dels espais, i els serveis dels quals disposa, determinen el tipus d'acte que poden acollir, que és diferent en cada cas.
L’Auditori, situat a la sala principal del Museu disposa de l’equipament tecnològic adequat per acollir conferències, seminaris, jornades de treball, presentacions, etc.
L’Aula, un magnífic espai rústic en forma de volta catalana que el converteix en un espai acollidor amb una acústica òptima per a actes privats i cerimònies.
El Pati de palmeres amb una superfícies de 800 metres quadrats, amb vistes a l’escalinata que fou restaurada per l’arquitecte gironí Rafael Masó, el converteix en un espai emblemàtic per a realitzar actes a l’aire lliure tant de dia com de nit.
Pel lloguer o cessió d’espais s’ha de realitzar, a través dels formularis següents:
Espai Montgrí és la sala dedicada a l’art contemporani del Museu de la Mediterrània. La seva visita és gratuïta i vol ser una finestra oberta a l’art. La temàtica de les exposicions sol girar entorn al territori, però també un espai on els creadors joves puguin iniciar la seva trajectòria artística.
Comissaria: Mar Serinyà
El Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, va inaugurar l'any 2014, l'espai espai expositiu dedicat a la figura del gran artista català Francesc Gimeno sota la denominació: "Llegat Martínez-Solans. Francesc Gimeno, paisatgista del Montgrí". Aquest espai és possible gràcies a la donació del Sr. Francesc Izquierdo propietari del llegat del matrimoni Miquel Martínez i Pilar Solans. Aquest matrimoni fou veí del pintor a Barcelona i es convertiren en observadors privilegiats i confidents de l'artista en els seus darrers anys de la seva vida.
L'espai s'ha organitzat fruit de l'estudi del material procedent del llegat que ha portat a terme la seva comissaria, la historiadora de l'art i Doctora en Humanitats Mariona Seguranyes.
Espai Baix Ter és una sala d’exposicions temporals, dedicada al territori. És un espai creat per apropar i abordar temàtiques, relacionades amb el territori, per fomentar el coneixement i debat del mateix.
La mina d'aigua és una infrestructura medieval única en el nostre entorn, que servia per abastir d'aigua a la vila. Encara que no tenim del tot clar el seu origen, és molt possible que s'iniciés la seva construcció tan aviat com es formà la Torroella primigènia al segle IX. Actualment, està declarada bé cultural d'interès local i visitar-la és viatge subterrania a la Torroella medieval.
La primera noticia que en tenim és del 1368, quan el compte d'Empúries fa un inventari de la vila. En aquesta relació se'ns detalla una mina que porta aigua fins a una torre de la muralla, que és al seu torn una font pública.
Al llarg de la història la mina, però, degué patir diferents reformes. Ens ho marquen els diferents sostres i parets que conformen la mina. Però també, la manera en què està construïda. Primer s'aixequen uns murs que ens marquen una inicial canalització d'aigua a cel obert i, després, una cobertura que tapà el canal. Malauradament, només tenim notícia d'una última reforma. És gràcies a uns albarans de l'any 1611.
Al segle XVII, el creixement de la vila feia necessari un major abastiment d'aigua. Per això, es va decidir ampliar el tram de la mina, per tal que portés l'aigua fins el centre neuràlgic del poble: la plaça de la vila. Per això, es van soterrar, a la mina, una canalització ceràmica coronada amb cisternes, dipòsits i aljubs, que permetien controlar el pas i l'estat sanitari de l'aigua.
Aquest sistema va funcionar, fins que a finals del segle XIX el sistema d'aigua corrent comença arribar a les cases particulars de la vila. A partir d'aquest moment, s'abandona la mina i no es recuperarà, sols per un breu període de temps, als anys 30 del segle XX.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39), on s'implementa els nous mètodes de guerra, com els bombarders aeris, obliguen a la població civil a buscar resguard sota terra. D'aquesta manera, la mina d'aigua adquireix un nou i desafortunat ús durant el conflicte bèl·lic, quan les sirenes amenacen en arrasar la vila. Més endavant, passada la guerra, solament alguns intrèpids nens s'atreviran a entrar a la mina, per descobrir-hi els seus secrets.
A partir de l'any 2015, i després d'unes necessàries obres de rehabilitació, Torroella de Montgrí recupera aquest espai.
MÉS INFO:
Lamonche-Coll, Marc. La Mina i la Mare de la Font de Torroella. Revista del Baix Empordà.
De Quintana, Laia. Memòria de l'aigua: rehabitar la mina d'aigua de Torroella de Montgrí. Recerca i Territori, 9.
L’Ermita de Santa Caterina és un petit temple ubicat a la vall de Santa Caterina, just al nord de la muntanya d’Ullà o Puig Rodó i el Montgrí. A finals del segle XIV, es van instal·lar en aquesta vall tres monjos del Monestir de Montserrat, que van marxar per discrepàncies amb l’abat. El cisma d’Occident dividia l’església catòlica i aquests tres monjos discrepaven de la postura oficial del monestir. La universitat de Torroella, en sintonia amb la teologia d’aquests tres eclesiàstics van oferir la seva protecció. Arrel d’això, van construir una petita capella en la part més profunda d’aquesta vall.
Amb els anys, l’ermita va anar guanyant popularitat i amb la mort dels monjos, alguns vilatans tenien cura de la petita edificació, els quals van rebre el nom de paborde, figura que encara avui es conserva.
El Cinema Montgrí és una sala d'espectacles a la vila de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El cinema Montgrí es va construir aproximadament d'any 1925, en el solar que anteriorment ocupava la Casa López, i presenta les característiques estilístiques de l'"art déco".
