Mina d'aigua

Mina d'aigua bona
Mina d'aigua bona
Museu
Museu

La mina d'aigua és una infrestructura medieval única en el nostre entorn, que servia per abastir d'aigua a la vila. Encara que no tenim del tot clar el seu origen, és molt possible que s'iniciés la seva construcció tan aviat com es formà la Torroella primigènia al segle IX. Actualment, està declarada bé cultural d'interès local i visitar-la és viatge subterrania a la Torroella medieval.

La primera noticia que en tenim és del 1368, quan el compte d'Empúries fa un inventari de la vila. En aquesta relació se'ns detalla una mina que porta aigua fins a una torre de la muralla, que és al seu torn una font pública.

Al llarg de la història la mina, però, degué patir diferents reformes. Ens ho marquen els diferents sostres i parets que conformen la mina. Però també, la manera en què està construïda. Primer s'aixequen uns murs que ens marquen una inicial canalització d'aigua a cel obert i, després, una cobertura que tapà el canal. Malauradament, només tenim notícia d'una última reforma. És gràcies a uns albarans de l'any 1611.

Al segle XVII, el creixement de la vila feia necessari un major abastiment d'aigua. Per això, es va decidir ampliar el tram de la mina, per tal que portés l'aigua fins el centre neuràlgic del poble: la plaça de la vila. Per això, es van soterrar, a la mina, una canalització ceràmica coronada amb cisternes, dipòsits i aljubs, que permetien controlar el pas i l'estat sanitari de l'aigua.

Aquest sistema va funcionar, fins que a finals del segle XIX el sistema d'aigua corrent comença arribar a les cases particulars de la vila. A partir d'aquest moment, s'abandona la mina i no es recuperarà, sols per un breu període de temps, als anys 30 del segle XX.

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39), on s'implementa els nous mètodes de guerra, com els bombarders aeris, obliguen a la població civil a buscar resguard sota terra. D'aquesta manera, la mina d'aigua adquireix un nou i desafortunat ús durant el conflicte bèl·lic, quan les sirenes amenacen en arrasar la vila. Més endavant, passada la guerra, solament alguns intrèpids nens s'atreviran a entrar a la mina, per descobrir-hi els seus secrets.

A partir de l'any 2015, i després d'unes necessàries obres de rehabilitació, Torroella de Montgrí recupera aquest espai.

MÉS INFO:

Lamonche-Coll, Marc. La Mina i la Mare de la Font de Torroella. Revista del Baix Empordà.

De Quintana, Laia. Memòria de l'aigua: rehabitar la mina d'aigua de Torroella de Montgrí. Recerca i Territori, 9.

Altres patrimoni museu

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR