Veus de la Mediterrània al Museu Marítim de Barcelona
07.03.2011
La veu com a metàfora de les cultures mediterrànies
Cada cultura té moltes veus i cada persona moltes maneres de dir, de parlar i de cantar. A les ribes i a les illes del Mediterrani occidental, hi ressonen una munió d’exemples vocals que construeixen cada situació, cada moment de quotidianitat o d’emoció compartida. Les fronteres expressives són ben difícils de precisar. Més enllà de les llengües i dels accents, parlar, cantar, xisclar o plorar, tot plegat conforma un arc continuat de coloracions sonores. La varietat sonora és notable però a cada indret, per molt lluny que sigui, retrobem el record de veus conegudes.
Les deu llengües parlades amb continuïtat territorial al Mediterrani proper –unes derivades del llatí i les altres de la família afroasiàtica– s’han intercanviat durant segles gestos i entonacions, fonemes i mots, mentre els cants manllevaven melodies i timbres.
