Les Veus de la Mediterrània
29.07.2009
Les fronteres expressives són ben difícils de precisar. Més enllà de les llengües i dels accents, parlar, cantar, xisclar o plorar, tot plegat conforma un arc continuat de coloracions sonores. La varietat sonora és notable però a cada indret, per molt lluny que sigui, retrobem el record de veus conegudes.
Les deu llengües parlades amb continuïtat territorial al Mediterrani proper –unes derivades del llatí i les altres de la família afroasiàtica– s’han intercanviat durant segles gestos i entonacions, fonemes i mots, mentre els cants manllevaven melodies i timbres.
El projecte, produït pel Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, ha estat comissariat per un dels principals especialistes en la música d’arrel mediterrània, el Dr. Jaume Ayats i Abeyà i coordinat pel músic Joaquim Rabaseda.
