Una mirada a Wabi Sabi, d'Agustí Fernández

Dins la filosofia zen japonesa, el concepte Wabi Sabi (que com sempre, és intraduïble per a occident) es basa en la l'acceptació de la imperfecció transformant-la en harmonia i bellesa. Els estàndards de bellesa i perfecció a la cultura occidental es basen en criteris superficials i cada vegada més egoistament immediats. A les cultures orientals no és així i sempre s'han valorat més els conceptes d'equilibri, harmonia, respecte, etc.

Al Wabi Sabi el pas inevitable del temps, i la lògica transformació dels éssers i les coses en general, fa que la suposada imperfecció o decadència siguin belles. A la natura la molsa que creix com a paràsit en una paret, les esquerdes a manera de cicatrius a les roques, a l'escorça dels arbres, les fulles caigudes mortes i en harmoniosa descomposició són Wabi Sabi.

Tot és un recordatori de l'experiència adquirida impresa a la cronologia del temps, per la qual cosa eliminar-la seria contradir allò que és natural.

RES DURA, RES ESTÀ COMPLET, RES ÉS PERFECTE

"La veritable bellesa no està en allò perfecte, ja que l'absoluta perfecció no existeix"

Agustí Fernández. La meva vida, des que vaig fer la meva primera foto quan tenia 8 anys, ha estat totalment interrelacionada amb la fotografia. El 1982 vaig co-fundar la galeria fotogràfica Primerplano a Barcelona. El 2013 vaig co-fundar el laboratori i espai fotogràfic Visualkorner a Barcelona.

He fet diverses exposicions individuals a Barcelona, Torroella de Montgrí, a la Biennal fotogràfica d´Olot, a la Biennal fotogràfica de Sant Cugat i, aquest últim any, he presentat a l’IEFC (Institut d´Estudis Fotogràfics de Catalunya) el meu llibre “New York la ciutat de la mirada infinita 1995-2001”, així com l’exposició del mateix nom.

Més informació: www.yofotografo.com