Lo que no cuentan de Marte, de Sean Sborlino

Lo que no cuentan de Marte fantasieja amb els relats de l'exploració d'espais extraterrestres, a cavall entre l'artifici i la natura, el somni i la realitat. És un projecte que imagina la Terra com un nou planeta i emmarca els seus paisatges com si fossin marcians. La proposta re-planteja la manera com observem i entenem el territori d’allò banal, en particular els confins de la vida quotidiana i allò conegut o que creiem conèixer sobre el nostre entorn immediat. La meva pràctica artística se centra en una exploració del territori a través de mètodes que contemplen la “deriva situacionista”, és a dir, el deambular sense itinerari ni objectiu específic, centrant-me en les sensacions personals per analitzar l’entorn. Les imatges estan carregades d'ambigüitat i estranyesa, qüestionen el significat que atribuïm a les coses a la nostra vida quotidiana i donen la possibilitat als espectadors de passar un temps als marges entre la realitat i la ficció.

Sean Sborlino neix a Milà el 1994; es llicencia en relacions internacionals a Londres, on viu quatre anys. Durant la carrera, es forma com a fotògraf autodidacta, apropant-se al street photography i descobreix el treball de Leiter, Eggleston i Ghirri, que acabaran influenciant la temàtica i la composició de les seves imatges. Després d'un viatge en solitari per Amèrica del Sud on experimenta amb la fotografia social i documental i una breu experiència en màrqueting digital, cursa el pla d'estudis de dos anys a la Grisart Escola Internacional de Fotografia a Barcelona. Aquí refina el seu llenguatge cap a allò conceptual, allò minimalista i allò abstracte. Exposa el seu projecte “El que no expliquen de Mart” al FineArt Igualada 2021, Festival Stripart 2021, Mirada Pilot 2022 a Barcelona i Festival Lumínic 2022 a Sant Cugat del Vallès, completa una residència artística al KonventZero a Berga i rep una menció del PhMuseum.