Els temps estan canviant, de Vicenç Rovira

El títol de l’escrit és d’una cançó que en Bob Dylan va fer fa molts anys. Es referia a una època en que la il·lusió i les ganes de canviar el mon per a millorar-lo estava en l’ànim de tota una generació. I en part es va aconseguir.

Malgrat tot, la societat ha avançat en molts aspectes, s’han fet lleis que faciliten la vida i milloren el nostre dia a dia. Hi ha la sensació, però, de què tot pot anar-se’n en orris.

En l’exposició, la boira és la protagonista de les fotografies. Boira com a metàfora dels temps que estem vivint, dels temps foscos que patim i sobre tot del futur incert que tenim al davant. Ara per ara les amenaces de tot tipus: climàtiques, tecnològiques, totalitàries, bèl·liques, econòmiques, pandèmiques, nuclears,... estan a l’ordre del dia. Com diu el poeta Luis García Montero: “Yo siento con frecuencia la nostalgia del futuro (...) cuando todo merodeaba por delante y el futuro aún estaba en su sitio”

Potser s’haurien de recuperar aquells versos d’en Gabriel Celaya que cantava en Paco Ibañez: “ ¡A la calle! Que ya es hora de pasearnos a cuerpo y mostrar que, pues vivimos, anunciamos algo nuevo”.

Vicenç Rovira i Riera. Fotògraf amateur, resident al Baix Empordà. Comença a interessar-se per la fotografia l'any 1992 després de fer un curs sobre el sistema de zones d'Ansel Adams. Ha realitzat diferents tallers i seminaris amb fotògrafs reconeguts: Humberto Rivas, Navia, Pep Bonet, David Airob, Manel Esclusa, Enric Montes, David Salcedo, entre altres.

És soci fundador de l'associació “Amics de la fotografia de Torroella de Montgrí”, de la que actualment n’és president, i responsable de la programació de les d'exposicions que l'associació organitza mensualment. També és responsable de Mirades. Festival de Fotografia.

L'any 1999 va fer la seva primera exposició “Racons de Menorca”. Des de llavors ha fet un total de 25 sèries fotogràfiques que ha anat exposant en diferents sales de Girona i Barcelona. La major part de la seva producció està dedicada a la fotografia de paisatge: Menorca, Atzavares, Bardenas Reales, ... Treballa bàsicament en blanc i negre ja que d'aquesta manera pot controlar tot el procés des que prem el disparador fins que surt la còpia. Actualment compagina el blanc i negre (analògic) amb el color (digital).

És autor dels llibres Gironit, El esqueleto de la tierra, Flors de marge, Un passeig pel Baix Ter i coautor del llibre Panoramiques de Parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.