"Yama", de Paco G. Robles

La creença més estesa a occident és que amb la mort finalitza la nostra existència. No obstant això, hi ha Existeix la immortalitat?cultures mil·lenàries que afirmen que la mort és el pas a una nova vida. Trobem aquesta creença en disciplines espirituals com el ioga i la meditació o en religions com l’hinduisme i el budisme.

Claudio Naranjo ens deia que el pas d’una vida a la següent s’assembla a la metamorfosi que es produeix en el cuc. La crisàlide és el procés de transformació on els teixits de l’eruga es desfan i d’ells sorgeix una papallona. Neix així un nou cos, no obstant això, l’essència de l’ésser roman.

Sóc en Paco G. Robles, un enamorat de la fotografia des que era un nen. En aquella època em van anomenar fotògraf oficial de la família durant les vacances. Trobava apassionant i diferent tot el que veia a través del visor d'aquella preciosa Werlisa Color.

Als 16 anys, els meus pares, conscients de la meva afició, em van regalar una càmera Asahi Pentax i una ampliadora en blanc i negre. Als 18 anys vaig estudiar audiovisuals i més tard vaig començar a treballar en publicitat com a operador de càmera i editor de vídeo. Després em vaig passar al camp de la televisió, on vaig treballar per a diverses cadenes tant públiques com privades.

Sempre m'he sentit atret per la fotografia documental, és aquí on trobo un espai personal que em deixa aprofundir en aquells temes que m'interessen. També és una forma de conèixer altres persones i de compartir amb elles un moment de les nostres vides. És sense cap dubte la millor forma de conèixer, de comprendre i de connectar amb el món.

La fotografia que jo més estimo, és pura contemplació, és la que em permet deixar de pensar, de racionalitzar. Aquestes imatges que apareixen són sensacions que em deixen veure amb la mirada innocent d'un nen, desproveïdes d'etiquetes i fascinat per la realitat que es crea davant la càmera. Quan succeeix això, és una experiència meravellosa.