"Aigües, llengües i oblits", d'Anna Dot

Si no beguéssim aigua, si ens estiguéssim a punt de deshidratar, la veu gairebé no ens sortiria. Quan morim, els nostres cossos queden secs i aleshores no podem ni respirar ni parlar. Per a Tales de Milet aquesta era l’observació que li permetia afirmar que l’aigua era el principi de la vida.

Com a portadora de vida, l’aigua potser també és portadora de la veu i de les llengües. Si és així, quines llengües ens dona l’aigua? Quines paraules de les nostres sonen bé dins del riu Ter quan arriba a la Gola i veu la seva fi i es troba amb el mar? I al mar, quines de les nostres paraules encaixen amb els sons de les ones marines quan reben el Ter?

L'Anna Dot ens proposa diferents jocs per a descobrir el llenguatge del riu Ter. Jugarem a trobar les nostres paraules dins l’aigua, com si fos ella que les portava i en les ha donat. També intentarem fer-li preguntes, com si ens pogués respondre, utilitzant un sistema de comunicació amb estany. I per últim, investigarem els antics traçats del riu, com si fossin escrits fluvials sobre la terra en una llengua que no coneixem.

Aquesta exposició forma part del cicle El discórrer contemporani, iniciat amb l'exposició "Quan el Riu parla", creada pels alumnes d'I4 de l'Escola Guillem de Montgrí, on es va fer tot un procés de reconeixement del riu a través de diverses propostes artístiques entorn del Ter.