Cantàvem, cantem... i cantarem

Antigament, el fet de cantar formava part inseparable de la vida de la gent. Cantar era habitual i se n’aprenia cantant. Cantar significava compartir un espai i uns valors i permetia transmetre moltes de les novetats de la vida social. Es cantava a tot arreu: a la feina, a casa, i també per a celebrar. La mecanització del camp, l’aparició de l’electricitat, la societat de l’espectacle i l’arribada de la ràdio o la televisió són algunes de les causes que van propiciar un canvi de paradigma i de costums que van afectar el fet de cantar en tots els àmbits.

L’exposició Cantàvem, cantem... i cantarem! posa de manifest la necessitat humana i natural que és cantar, així com la importància de la preservació i difusió de les cançons de transmissió oral. Una experiència emotiva i sensorial per a tots els públics que fomenta un aprenentatge actiu i participatiu.