Maig 2017
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
week 18 1 2 3 4 5 6 7
week 19 8 9 10 11 12 13 14
week 20 15 16 17 18 19 20 21
week 21 22 23 24 25 26 27 28
week 22 29 30 31
Els paisatges a la taula
paisatges taula cartellL’exposició mostra com la globalització ha transformat la nostra manera de produir i consumir, i com ha afectat en la varietat de productes que actualment trobem a les nostres taules.

“La cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola”, va dir l’escriptor Josep Pla. I és que fins fa escasses dècades les nostres taules s’omplien, amb més o menys abundància, i amb més o menys diversitat, dels aliments produïts en el nostre territori. Les importacions de productes alimentaris eren escasses o, si més no, servien per cobrir aliments bàsics que no s’aconseguien en les collites anuals. La tecnologia i el procés de globalització però, ha transformat en gran mesura els nostres plats i hàbits culinaris, ja que actualment la majoria de productes que consumim provenen d’altres llocs del món.

La Xarxa de Museus d’Etnologia –que lidera el Museu d’Història de Catalunya– presenta la seva primera exposició, Els paisatges a la taula, de caràcter itinerant, amb l’objectiu de mostrar l’evolució de la gastronomia catalana al llarg de la història. L’exposició, ens apropa a la gran varietat de recursos que ha caracteritzat la cuina del nostre país, reflex de la diversitat geogràfica del territori. També fa referència a la pèrdua important del coneixement local i tradicional provocada per la globalització, així com la modificació dels aliments que trobem als mercats i botigues i, per tant, els canvis produïts a les varietats dels productes i sabors de la nostra cuina.

Els paisatges a la taula
Els interrogants que es planteja l’exposició són clars: els nostres paisatges alimenten les nostres taules? La nostra cuina es vincula al nostre paisatge? Quina és la nostra sobirania alimentària? A través de cinc àmbits diferents, l’exposició intenta comprendre de quina manera es retroalimenten els conceptes de paisatge i taula per tal d’articular i mantenir el patrimoni alimentari a Catalunya.

paisatges taula 1En el primer àmbit, ‘Del paisatge a la taula’, s’explica com és el nostre territori, què s’hi produeix i com aquesta producció configura un paisatge que podem veure reflectit en els plats. Fins fa poques dècades, eren els aliments extrets del nostre territori els que configuraven els receptaris catalans. Els aliments provinents d’altres llocs del món eren més aviat escassos, només servien per cobrir aliments bàsics que no podíem obtenir de les collites anuals del nostre territori. Tot i així, el procés de globalització ha portat un canvi profund en els paisatges i les taules de Catalunya fins al punt que actualment la majoria de productes que consumim són forans, i la nostra producció, cada cop menys diversa, s’exporta a altres taules.

Un segon àmbit, ‘Els conreus mediterranis’, pretén mostrar quins productes i quines formes d’elaboració comparteixen les cuines i les taules a Catalunya i què les identifica culturalment. Els conreus de la vinya, l’olivera, el cereal i la fruita seca ens situen en un espai cultural i geogràfic més ampli, en la conca mediterrània. Són els productes per excel·lència que conformen la base de les cuines mediterrànies, però que adapten els seus usos i les varietats en clau local. Aquests productes són presents en tota la nostra geografia i malgrat que no es produeixin amb la mateixa intensitat en totes les comarques, els trobem sempre presents en la cuina catalana.

paisatges taula 2El tercer àmbit, ‘Cuinar’, expressa el vincle del paisatge amb el patrimoni gastronòmic. Cada una de les famílies de plats que es presenten mostra la unió de les persones amb el seu territori, amb els productes cultivats i la temporalitat, amb l’expressió local a través del nom i dels productes que s’utilitzen, així com les consideracions socials sobre cada plat. Són plats quotidians, o almenys fins fa escasses dècades ho eren, i que incorporen diferents nivells de complexitat en l’elaboració. Tots ells són presents en bona part del territori català amb elements comuns i especificitats locals. En aquest apartat es poden veure diversos vídeos on hi apareixen professionals de la restauració o cuineres de cuina casolana a la llar provinents de quatre territoris diferents: Alt Pirineu, Palamós, Delta de l’Ebre i Arbúcies. A totes elles se’ls demana que expliquin com elaboren alguns dels plats que es proposen, es recull la diversitat de formes d’elaboració, l’aprofitament local dels recursos i mostra la diversitat lingüística del territori. Alguns dels plats són el trinxat de la Cerdanya, la cassoleta, el conill amb cargols o l’escudella i carn d’olla, entre d’altres.

paisatges taula 3El quart àmbit, ‘Menjar’, vol respondre a les preguntes: què mengem, com i quan. Els canvis en el món laboral i les formes d’oci han provocat també canvis en la forma de consum dels aliments. És important mostrar aquests canvis en les formes de parar les taules, eix central on el menjar es tradueix en un fet social, en un acte d’identitat cultural i grupal, familiar i de classe. Des de l’acte quotidià de menjar a casa o a la feina, als festius i celebracions. Es pretén fer també una breu aproximació al canvi en les formes de menjar a través de la història i en aquells moments i espais en què es produeix el canvi per una transformació social i econòmica que abasta les formes de vida com és ara els processos d’industrialització, que mostraran les diferències de classe, o la concentració urbana on les formes de menjar en el món rural i urbà canvien.

‘Menjar a la feina’: l’adaptació a la jornada laboral en diferents espais productius comporta també unes formes particulars de taula i de productes consumits, que s’adeqüen a l’espai i necessitat calòrica dels consumidors.

‘Menjar de diari’: la quotidianitat a la taula es distingeix també per l’àmbit geogràfic i professional, i un dels canvis i distincions més importants arriba amb la societat de classes. La taula de cada dia distingeix els comensals, tant o més que la festiva.

‘Menjar de festa’: bona part dels plats tradicionals que s’han mantingut al llarg dels anys ho han fet de manera molt ritualitzada a través de les festes. No podem assenyalar-les totes, però sí algunes categories que distingeixen els seus comensals i on s’elaboren plats específics segons la temporada. Els plats de festa conserven en bona part el calendari dels productes de temporada i, a la vegada, l’especificitat local.

paisatges taula 4‘Fondes i restaurants’: durant anys les fondes han estat la màxima expressió dels plats locals, en elles s’hi aplegaven els habitants locals en els dies festius i els viatgers per a conèixer la gastronomia local. En els últims anys, les noves modes de consum, les noves maneres de viatjar i l’oferta de restaurants especialitzats i cadenes de menjar ràpid han anat arraconant les fondes. Però a Catalunya encara n’hi ha unes quantes que mantenen part del coneixement gastronòmic i continuen oferint taules als veïns i veïnes en funció de la demanda de plats tradicionals.

En un cinquè àmbit, ‘Elaborar, conservar i comercialitzar’, s’hi fa una reflexió sobre com aquestes accions s’han adaptat a les noves formes de consum, a la vegada que han generat una oferta més variada i àmplia que ha modificat hàbits i paladars. L’elaboració i les formes de conservació artesana han quedat arraconades per la gran indústria alimentària i busquen especificitats per dotar de valor als seus productes. És interessant observar els canvis de productes locals al llarg de les últimes dècades: des de les anxoves a la sal, passant pels embotits o els làctics. Actualment hi ha un intent de reconstruir canals comercials amb productes de proximitat, aliments amb valor afegit a través del canvi de model productiu ecològic o amb denominacions d’origen o proteccions geogràfiques que ajuden a la recuperació de la feina de pagès i de l’elaboració artesana. Aquest apartat mostrarà productes envasats i elaborats en clau local que han desaparegut en les últimes dècades, engolits per la gran indústria; però també productes elaborats en clau local que s’han recuperat en els últims temps.

Un documental conclou l’exposició
Com a conclusió, s’hi podrà veure un documental realitzat a partir de diverses converses entre productors i elaboradors de cada territori, fruit del treball de camp dut a terme per a fer l’exposició. Aquest apartat recupera la idea inicial de la pèrdua de control que es produeix sobre el territori i com els productors, pescadors i elaboradors presenten diferents formes de resistència a la globalització. Les propostes i reflexions que en sorgeixen són les que estan enriquint de nou la cuina catalana.

Exposició del 28 d'abril al 5 de juny del 2017 a l'Espai Baix Ter del Museu de la Mediterrània
 

Les galetes (cookies) utilitzades serveixen per oferir-los un servei millor. Si accepta és que hi està d'acord. Més informació. Accepto