Ullà forma part de la comarca del Baix Empordà i aplega el nucli agregat de La Roqueta. El terme municipal, amb una extensió de 7,29 km2, limita al nord amb Bellcaire d’Empordà, a l’est amb Torroella de Montgrí, al sud amb Gualta, i a l’oest amb la Tallada d’Empordà.
El municipi d’Ullà s’estén des dels vessants meridionals del Massís del Montgrí, als peus de la muntanya d’Ullà, fins a la riba esquerra del Ter. El poble apareix documentat al segle IX com una possessió dels bisbes de Girona. El document més antic, que data del 834, és un precepte de Lluís el Pietós que reconeix al bisbe Guimer, entre altres dominis, el pagus d’Empúries (comtat d’Empúries) i villam nuncupatam Olianus cum suis terminis (la vila ocupada per terres d’oliveres). Posteriorment, l’any 879 apareix referenciat com “Oliano” i dos anys més tard com a “Uliano”, fins a arribar al nom d’Ullà.
La població ullanenca era relativament elevada al segle XII. Al llarg d’aquest segle i fins a finals del segle XIX es va anar incrementant. Tanmateix, a partir d’aleshores va disminuir i es va mantenir estacionària fins als anys seixanta, que es va produir un nou augment. Si bé es va mantenir per sota de 800 habitants durant la darrera dècada del segle XX, entrat el segle XXI va tornar a créixer fins al dia d’avui en què el municipi consta amb més de 1000 habitants.
Descarrega't aquí el RECULL BIBLIOGRÀFIC d'Ullà
Ressegueix els plafons d'Ullà, un a un