Els jaciments de Vacamorta: l’Empordà fa 10 milions d’anys

Cicle de Conferències d'Arqueologia “Desenterrant l’Empordà”

Suspès
DURADA:  1 h
Divendres 27 de març | 19:00 h

Activitat gratuïta

Organitza: Museu de la Mediterrània 

Col·labora: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Diputació de Girona

Isaac Rufí i Alba Solés - Mastodont imatge de Mauricio Antón
Isaac Rufí i Alba Solés - Mastodont imatge de Mauricio Antón

L’arqueologia té la capacitat de revelar-nos secrets molt ben guardats. Sota terra, pot ser ben a prop nostre s’amaguen troballes que ens mostren evidències d’un món extingit que, generalment, ningú ens pot explicar. D’aquesta manera, les pedres i els ossos, deixen de ser objectes inerts, per convertir-se en narradors de la nostra història.

A "Desenterrant l'Empordà" difonem els descobriments més recents però també posem en valor espais patrimonials i jaciments del territori, grans arqueòlegs i espais arqueològics oblidats.

Els jaciments de Vacamorta: l’Empordà fa 10 milions d’anys conferència a càrrec d'Isaac Rufí i d'Alba Solés

El jaciment de Vacamorta, al poble de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, té una importància capital en la paleontologia de les comarques de Girona perquè és el jaciment de vertebrats terrestres més antic de la fossa de l’Empordà, l’origen de la plana de l’Empordà. Malauradament, aquest jaciment no ha estat mai objecte d’una excavació sistemàtica i només se n’han mostrejat de forma sistemàtica els sediments per obtenir-ne informació sobre els rosegadors, fet que ha ajudat a establir-ne la cronologia, uns 10 milions d’anys. La majoria de restes de macromamífers que es coneixen procedeixen de descobriments fortuïts procedents de l’explotació de les terreres. Amb aquesta xerrada es pretén posar en valor les restes procedents d’aquest jaciment per tal de reconstruir el primer capítol de la història de la plana de l’Empordà. En aquest moment, la Mediterrània ocupava més de la meitat de la superfície d’aquesta plana i el clima era de caire subtropical, com es dedueix de la presència de laurisilves. Els  grans vertebrats presents van des de grans proboscidis (mastodonts i dinoteris), èquids de tres dits (els anomenats Hipparion), suids (família dels actuals porcs), cèrvids (família dels actuals cérvols), mòsquids (família dels cérvols mesquers) i antílops. La gran importància és que encara hi queda molt per descobrir d’un jaciment que té la mateixa edat que Can Llobateres (Vallès Occidental), on va ser descobert en Jordi, possible ancestre dels homínids actuals.

Isaac Rufí. És historiador i paleontòleg. Actualment és investigador a l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i desenvolupa la seva tesi doctoral sobre les comunitats caçadores-recol·lectores del Gravetià de les Coves del Reclau (Serinyà). Ha participat en diversos projectes de recerca d’àmbit nacional i internacional en els camps de l’arqueologia paleolítica i la paleontologia de vertebrats quaternaris. Ha treballat en els jaciments de l’Arbreda, Mollet III, Incarcal, La Grotte de la Carrière, Ermitons i Camp dels Ninots, entre d’altres. A més, ha col·laborat en les campanyes de prospecció i excavació al Sàhara Occidental (Sluguilla Lawash) en el marc de projectes de cooperació de la Universitat de Girona.

Alba Solés. És llicenciada en història i col·labora amb l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona en l'estudi de la fauna paleolítica de diferents projectes d'investigació. Ha col·laborat en campanyes de prospecció d'art rupestre al Sàhara Occidental en el marc de projectes de cooperació de la Universitat de Girona. I ha treballat en jaciments com Mollet, Incarcal, Ermitons i Gorham's Cave, entre d’altres. A més, ha coodirigit campanyes a l'Arbreda i el Pi de la Lliura, i actualment coodirigeix les campanyes d'excavació i investigació de Mollet III.

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR